Antònia
A casa teníem una portera: l'Antònia. L'Antònia sabia tot el què passava a l'escala. Se li confiaven els secrets més íntims i els més banals. Se li insinuaven picabaralles amb la veïna de dalt, bronques amb el marit i preocupacions pels fills. L'Antònia va ser la portera de casa durant 35 anys fins que es va jubilar. Substituïr l'Antònia és una tasca difícil perquè l'Antònia és impossible de substituïr. Tantes hores allà dreta xerrant amb els veïns. Tot el barri la coneixia. Tothom l'havia sentit riure i cantar amb veu ben alta mentre fregava l'escala. Tothom havia sentit l'olor dels seus guisats en entrar a la portería a l'hora de dinar. Tothom hi havia confiat qüestions més o menys privades. Tothom li havia donat un bocí del seu cor que ella havia custodiat amb un somriure. Ara que l'Antònia s'ha jubilat, la xarxa que s'havia teixit durant aquests anys ha canviat. Ja no es fan els "corrillos" que es feien en tornar de l'escola quan les mares es trobaven i xerraven i les criatures, que ens ho miràvem encuriosides i a vegades avorrides, paràvem l'orella i anàvem creixent i entenent el per què de les coses. Tots ens hem fet grans i els que vem marxar d'allà per construïr la nostra vida, vèiem en l'Antònia, el primer pas de la benvinguda a casa sempre que hi tornàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada